Translate

martes, 30 de abril de 2013

con Mohcine Hakim()هلا بك حسن..أهلا ومرحبا !!




أهلا بك حسن..أهلا ومرحبا !!
ـ رحل صديقي حسن ..أجل ؛ قد عزم على الرحيل بعدما لم يعد يقوى على البقاء أكثر ليقينه بأن أي أمر لا بد له من حد ونهاية٠
ما الذي يمكن أنه يظل ؟! ألم يكن راهن بكل ما يملكه في حياته ؟! لقد نوى أن يرحل وكنت ساعتها أردد هذا التساؤل : ترى!؟ .. هل عليه حقا أن يفعل ذلك ؟!!
عندما دخلت ووطئت قدمي بوابة فضاء هذا النادي بادرتني ،،تيريزا،، قائلة :
ـ تلك هي المفاتيح وهاهي الفضاء ات أمامك ؛ وهذا حسن .. جزء لا يتجزأ من هذا النادي!! إذا كنت ترغب في التسيير فعليك أن تعلم بأنه هو أيضا عنصر ينتمي إلى  رحابه ٠ بعد وقت يسير تبين لي صدق كلامها ؛ إنني لم أر قط مهاجرا في مثل حدبه وعشقه الكبيرين لذلك الفضاء ٠ كان النادي يشكل بحق إحدى أولوياته ويحظى بنصيب وافر من انشغالاته إن على المستوى المادي أو الإجتماعي ٠ كان انضمامه إلى جنباته خطوة محمودة وعملا إيجابيا على الرغم من تلك المصاعب التي كانت تتوالى خصوصا عند قدومه ، وقد كان منها ما يتعلق بتآلفه كمشكلة الإستئناس بمحيط فيه من العدائية ما يفوق كل وصف ٠ أما فضاء النادي فهو أشبه بمحيط الأسرة الذي يعين على العيش ومسايرة تقلبات الحياة على النحو اللائق ٠ وضمن ذلك الفضاء لم يعد يكفيه أن يكون واحدا من عناصره بل صار يصعب أن يستغنى عنه ٠
لم نكن نتعلم من حسن تلك الأبعاد العميقة التي تخبئها العبارات فحسب ولكنه كان يأخذنا إلى عوالم أخرى من التنوع وروح النكتة ؛ ويوما بعد يوم أصبح عمله التطوعي يغني رصيده الشخصي ومعه تبلورت فكرة تعايشنا جنبا إلى جنب ٠ ومن التواصل الإستشاري عند نهاية الأسبوع إلى وسيط ومحاور متنوع الثقافة مع فئة الأحداث الذين يعانون من الإقصاء أو التهميش الإجتماعي ثم إلى مؤطر لمختلفات متنوعة والتي صارت فيما بعد تشكل ذاكرة هذا النادي وكذا الحي الذي يوجد فيه ٠ وإلى جانب عمله بقطاع البناء صار لا يدخر جهدا لإضفاء روح التطوع في الحي الذي ينتمي إليه والأخذ بأيدي المهاجرين الوافدين ومساعدتهم على الإندماج في أجواء ثقافة البلاد التي تستضيفهم ٠
ووازى ذلك فترات من الخيبة المتلاحقة والمختلفة المصادر كفقدان العمل وتقاسم محل السكن والإحساس بعدم التقدير من طرف بعض الجيرة المناوئين لوجود الآخر وصار التذمر يعرف طريقه إليه شيئا فشيئا وصار كل شيء حوله يقوده نحو قرار التفكير بالرحيل ٠
ولما ذهب حسن شكل رحيله خسارة كبيرة لأننا افتقدنا فيه الروح المرحة التي كانت تشع بوجوده في النادي وافتقدنا فيه ذلك الإنسان الحيوي الكثير النشاط ولم يبق في وسعنا إلا أن نرضخ للأمر الواقع ونقبل بمسألة بعده عنا ٠ الأدهى من ذلك أن الحي  فقد بغيابه تلك الشخصية التي تغدي روح الجماعة بالقيم الغالية ٠ والحالة هذه فهو لم يكن أول شخص يغني الحى بتجربته إلا أن الظروف اضطرته كغيره للذهاب لعدم الإطمئنان على حاضر يومهم وكذا مستقبلهم ؛ وقد يمضي وراءهم أشخاص آخرون غيرهم لنفس تلك الأسباب ٠
إنني أحس بالعجز كلما رحل شخص عزيز نألفه ؛ في البدء كانت ،، نوي،، ،،أندرو،، ،،سيرجيو،، ،،ريكاردو،، ،،جيرار،، ،،راوول،، ،،خسنتو،، ،،مرينا،، ،،أوتو،، ،،فران،، ،،إيزابيل،، ،،لويس،، ،،خافي،، ٠ بعدهم كان ،،إدريس،، ،،نيكولاي،، ،،إيفون،،،،بيغرتا،، ....وفي هذه المرة غاب حسن ولا أجد لي حيلة لصرفهم عن الذهاب ٠ إن الأحياء صارت تغدو يوما بعد يوم مستوحشة ولن يظل بها إلا من أعجزتهم قدرتهم عن الذهاب أو آخرون ساقتهم إليها الأقدار من جهات أخر ٠ لتظل راية الذكرى والمحبة ترفرف بساحتهم متى حلوا أو رحلوا وفي طليعتهم أنت ..أيها الصديق العزيز حسن!!!


viernes, 5 de abril de 2013

LA VIOLÈNCIA QUE ENGENDRARÀ MÉS VIOLÈNCIA




La civilització com a concepte implica deixar darrera les nostres pulsions, (instints per alguns), més destructives, en pro de la convivència, de la societat, i el bé comú. La violència és el repte més gran de l’ humanitat. La dita de que la violència engendra només més violència, acaba sent el màxim exponent de com moralment és torna a violentar a la pròpia víctima. És el dret a defensar-se un acte de violència?. Hauríem d’haver acceptat els jueus la Shoah? L’holocaust va ser una acte de violència?, defensar-se  per mantenir-se viu va ser un acte de violència?

He decidit escriure sobre la violència, l’abús, la violació del Dret de l’altre, davant de l’acusació  pública d’ algú  de dir-li “hijo de puta”, qualificat com un acte de violència, reprovable, de baixesa moral, i poc civilitzat. En tot cas ara l’interessant no és si ho vaig dir, si ho vaig pensar, o si ho desitjo dir, però sino com defensar-me de la seva violència.  Que pot fer una persona davant la violència?  Fugir? Deixar l’altre costat de la cara? Ja que la violència genera més violència...
En primer lloc he volgut revisar l’etimologia de la paraula violència, d’on ve, i que significa. Aquesta prove del llatí violenta, i alhora de la seva qualitat violentus i implica el que contínuament utilitza la força.  S’utilitza a partir de la paraula violar que determina en aquest cas imposar per la força. El diccionari de la llengua catalana l’hi dona l’accepció d’abús. N’hi ha molts tipus de violència, és cert que sempre pensem en l'agressió física,  però fa temps que socialment ens hem adonat de que n’hi han altres tipus de formes violentes més contundents. Parlem de violència de gènere, verbal, i fins i tot hem americanitzat altres tipus de violència per fer-la més suportable, noms com bullying, moobing etc, ens resulten molt familiar, però poc es parla de la violència institucional.
La violència institucional és en moltes ocasions mitjançant la mateixa llei, l' abús del sistema que permet que una persona estigui a l’atur, que esgoti una prestació, i  que vegi cada dia en la televisió  com n’hi han d'altres persones amb responsabilitats institutcionals que roben els diners públics, els malversen,  i és lucren. Això decididament és violent.  Violent és veure com la casa reial i altres poderosos volen manipular i condicionar la justícia al seu gust, i hom no pot oposar-se a un desnonament que ha patit per part del sistema socioeconòmic. És  curiós que s’arribi a considerar més violent revelar-se per no ser-hi al carrer, amb l’esforç d’una vida esvaït i amb la família al costat desesperada. És molt més violent permetre el robatori,  i mantenir l’imputitat de les preferents a les entitats bancàries, que no la indignació de tanta gent gran que va dipositar en aquests estalvis el seu futur i va ser estafada. És molt més violent conèixer les despeses de protocol, dietes, i difusió propagandística d’una institució que no les famílies que es manifesten per el Dret a una educació pública. Dit d’un altre forma, els diners dels càrrecs públics en desacord amb la qualitat dels serveis públics. És molt més violent que ja no estem en una societat meritòria, si no de “qui coneix a qui” i que per molt bo que siguis hauràs de marxar per tenir un treball a fora. És molt més violent  estar a l’atur indefinidament, que pendent de judicis que amb el temps prescriuen.

És violent que no pugis cursar estudis mitjans o superiors  per raons econòmiques, i que altres amb molts més recursos que tu, i amb diners públics, es financin activitats d’oci. És  violent quan uns senyors, amagats sota les sigles d’un partit, decideixen tancar casals de joves, o programes de joventut, en nom de la bona gestió dels diners públics, quan el cost anual per habitant es de 0,058 cèntims d’euro per persona. És més violent obviar dos mocions del ple que demanen el respecte per la política de joventut i els casals de joves gestionats per les entitats socials de la ciutat ,que dir-li per tot això a algú fill de puta! És cert la violència genera violència i jo mai podré ser un màrtir com San Sebatià.