Translate

jueves, 21 de mayo de 2015

LA ROTLLANA INNOVACIÓ EN L'EDUCACIÓ NO FORMAL


IDEES PER TRANSFORMAR EL MÓN LOCAL. Article per l'edició de la revista DEBAT JUVENIL Nº101 a petició del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.


Fa ja casi 26 anys, un grup de joves de Badalona van plantejar-nos  respondre a les mancances del nostre entorn, alhora que donaven projecció a les pròpies inquietuds, formant una associació juvenil. A perspectiva de tot aquest temps la Rotllana és ara una entitat local, considerada clau en la cohesió social de Badalona,i un referent a nivell català i europeu per la seva recerca de progrés i d’innovació dintre del camp de l’educació no formal.

Cobrir aquesta trajectòria ha implicat mantindre una identitat i  un model de gestió propi. La figura legal escollida ha estat la d’associació, per les virtuts i possibilitats que aquest model aporta en quan a participació de processos respecte a d’altres figures jurídiques. Ha estat clau no caure mai en el parany de convertir-nos en una productora de serveis per acabar sent una empresa del tercer sector. Tenir clar allò de treballar conjuntament amb les altres entitats,  les  institucions públiques, i mai ser gregaris d’una opció política determinada. Per últim practicar plenament allò de “pensar localment i actuar globalment”, d’aquí ve tota la nostra projecció internacional, per “donar “oportunitats locals”.

En quan les propostes d’actuació, fidels a la nostra missió, sempre en posat la nostra praxis en fer propostes socioeducatives a peu de carrer, a partir dels interessos reals dels joves. Hem  fet tot el possible per avançar-nos o adaptar-nos a les necessitats que cada temps social. Van ser dels  pioners en la metodologia “d’aprenentatge i servei”. La nostra acció més enllà de l’activisme sempre ha buscat el creixement personal mitjançant la participació i corresponsabilització social. Però potser el més important ha estat sempre tenir referents  com la Declaració del Drets Humans,  els Drets de  l’ infància, o els  Drets Civils,  per orientar la nostra drecera.


Aquest camí del que ens sentim més que orgulloses, responsables,  no ha estat mancat de riscos per no perdre la coherència, i de dificultats de continuïtat. Els inconvenients començaren  quan van qüestionar l’estatus quo existent en el món  social, reivindicant ser un model propi d’entitat, i qüestionant l’ordre de la societat civil i les relacions institucionals que ens havien trobat.  La nostra decisió ens va comportar alguns inconvenients, però al final ha estat el rastre de tota la nostra trajectòria el que ha deixat ombra darrera nostra. Per la nostra tasca són qui som. Malgrat tots aquest inconvenients, podem considerar que hem participat humildement en l’historia social de l’educació no formal. Mai pensaven en fer una tasca autocomplaent. L’esperit continua sent cobrir necessitats, ajudar a créixer, i contribuir a teixir això que mitjançant la cultura es diu civilització i que és patrimoni de tothom.