Avui dissabte 24 d’octubre torna el
concurs de musica de Badalona. I ho fa t amb dos significants. Torna de forma successiva,
en la seva XVII edició, però també torna, i el que és més important, de la
clandestinitat. I ho farà per la porta gran, la del teatre Principal de
Badalona.
Fer musica sempre ha estat un acte de rebel·lió
i llibertat. Perquè posar en musica allò
que no es pot dir només en paraules és un acte d’inconformisme, de recerca sense
límits. El concurs de musica sempre ha estat també això un acte per promoure rebel·lió i llibertat. Ens hem revelat.
Ens hem revelat, contra la manca de
suport a les bandes emergents de la nostra ciutat de Badalona i de tot el món.
Ens hem revelat ,against the music establishment,
del negoci de sales que para “guapos y guapas” que volien condicionar l’estil
de música només a factors de consum, modes imposades i guanys. De segells
discogràfics que malfan les il·lusions de moltes bandes, i del
funcionament piramidal i oligàrquic que ha tingut l’esgae.
Ens hem revelat també, per la sectarització classista badalonina palesa en la restricció d’ús dels equipaments
dignes de la ciutat per a tothom. Badalona no pot ser una cosa de cognoms i
estatus social. També ens hem revelat
pel dret de les “minories” entre cometes, en el món de la musica i la cultura,
per tenir no els mateixos Drets que les modes i les majories.
I torno a dir, ens hem revelat perquè
és necessari posar musica a tot allò a on les paraules no arriben.
Portar a terme el concurs de musica de
Badalona en els últims anys ha estat una
tasca complexa, especialment en aquest moment sociohistòric, a on els serveis
socials, l’educació i la cultura no són prioritaris. Però aquesta nit per la musica emergent es
torna a il·luminar una llum que potser ens portarà a un canvi de sensibilitat
en aquest Ajuntament de Badalona. Un canvi a on les minories també tinguin
Drets, a on s’entengui que la musica és un instrument de socialització pels
joves, però que sobre tot és un una eina de present i futur.
Afortunadament hem sobreviscut a les
polítiques anti-socials i anti-culturals del partit popular de Badalona, i dels
seus tècnics sicaris. El preu no ha estat barat. Potser hem sobreviscut perquè
no hem parafrasejat els fets de Primo Levi, quan han volgut tancar els mitjans
de comunicació de Badalona, hem estat, quan han degradat l’ensenyament local
hem estat, quan han volgut vilipendiar la cultura autòctona hem estat, quan han
intentar ofegar la veu del hip hop hem estat, quan han volgut tancar els casals
de joves i les entitats associatives hem estat. Ha estat dur, però ara podem explicar tot , tenim que la
responsabilitat de relatar-ho malgrat ens pesi, i no porti records agradables, perquè també han estat 4 anys de mentires en
forma de gota malaia, intentant calar i adormir la consciència de la gent. Però
ara toca explicar-ho, explicar tot. Recuperar la memòria a curt plac.
Per últim només en queda donar les
gràcies a la gent que ens ha prestat auxili en els moments més difícils, la “Fundació la Roda” , mare nodriza,
sense ells no haguessin sobreviscut, en Pepon
& Motorhïts, en Fran Calvo & wailers, els Irreverencias, a en David
Zapa, musics compromesos. Però també
tots aquells i aquelles musics que se’ls hi ha esvaït els somnis en aquest
trànsit pel desert.
Gràcies a TUGSAL per què ha estat des de fa molts anys una empresa fidel al
concurs, i per últim, per últim gràcies
a la gent de Rotllana, als voluntaris, en especial a Octavio Moreno, Sergio Ortega, Olga Gascon, Angela D’agostino,
Estrella Gil, Abdelahi, Fannette destieu, Ana Blanco, Irene Monge, Txiki, Albert Navarro, Wellelo, Fernando, Ferran Amado, Dario Nahuel, Jordi Soriano,
Marina Planes, Luisa Baena, i la gent què possiblement he pogut oblidar...
Gràcies a l'actual Ajuntament i a les persones amb la responsabilitat que han pres la decisió de tornar la dignitat institucional al concurs de musica de Badalona.
Show must go on!
