Translate

miércoles, 7 de noviembre de 2018

L’esclat de les empreses del tercer sector i la desaparició de les entitats de base a Badalona.



Un dels signes  que mostren la qualitat i fortalesa  d’una societat és la presència d’entitats locals actives que estiguin arrelades i consolidades als seus territoris . Aquestes organitzacions per ser útils i eficients  han tingut que donar petits passos i  combinar  voluntaris amb professionals que consolidessin no tant les entitats però si alguns dels seus projectes. Les organitzacions locals generen respostes a necessitats que elles mateixes han detectat, i tenen capacitat per conveniar amb les administracions accions conjuntes davant problemàtiques socials.  En les últimes dècades determinades polítiques socioeconòmiques han immers aquestes organitzacions, moltes d’elles associacions, en un món més  competitiu i mercantilista, en el que moltes han estat ofegades per  algunes de les anomenades empreses del tercer sector.




Les entitats locals, com a part de les organitzacions del tercer sector, es caracteritzen per tenir estructures de funcionament més flexibles que els hi permeten una major adaptabilitat als seus reptes, una pressa de decisions més dinàmica i un contacte més proper amb les problemàtiques a abordar. Acostumen a ser iniciatives sense ànim de lucre i amb un fort component de compromís social. Però cal diferenciar entre les organitzacions locals i les entitats proveïdores de serveis que componen el tercer sector, que sota el paraigües de  fundacions o cooperatives poden encobrir realitats amb pressupost i patrimoni  superior al de moltes pymes, amb volums de prestació de serveis que acaben monopolitzant sectors de intervenció social.

Les organitzacions locals no es nodreixen dels actius del territori com fan les empreses del tercer sector, sinó que són el propi territori i neixen del propi lideratge local.  La seva estructura professional és molt més reduïda i  tenen un  staff administratiu molt petit, les empreses del tercer sector tenen oficines i personal administratiu en clau empresarial. Cap organització local es planteja expandir-se a nous territoris sinó que en tot cas coopera en  com donar suport al creixement de noves estructures totalment autònomes, les empreses de tercer sector no tenen una limitació natural per a les seves intervencions i es plantegen intervenir en qualsevol entorn. El personal remunerat de les organitzacions locals sempre es troba vinculat amb l’entorn, les empreses de serveis tenen la dificultat de la rotació constant de assalariats. Les entitats locals mantenen projecte en funció d’uns principis i una missió que no sempre és compartida o reconeguda  per les administracions, per això les seves accions, independentment de la política de torn perduren en el temps. En el cas de les empreses de serveis del tercer sector les seves accions en moltes ocasions estan totalment supeditades  a les decisions de les administracions per les que treballen, això comporta que moltes de les seves intervencions aguantin el temps que durin els cales públics.

Aquestes característiques acaben fent de la tasca d’una organització local una proposta a mida, única per a un territori, uns subjectes i unes circumstàncies socials. Alhora més transformadora que no el de una empresa, digueu-li, fundació o altres formes, del tercer sector.  Malauradament  Badalona ha anat perdent d’organitzacions locals del tercer sector ,  en detriment de les grans empreses de lleure, serveis socials, cultura,  i atenció a les persones, entre d altres.  Generant respostes ecleptiques en detriment d’un apoderament  local. Una bona part de responsabilitat l’han tingut les darreres administracions locals amb les seves polítiques de contractació de serveis  i la seva miopia absoluta per conservar i generar més estructura associativa a la ciutat, ja que desconfiaven  en l’autodeterminació de la societat civil.  En conseqüència, molts barris s’han vist empobrits socialment per la desaparició de les organitzacions locals, i en conseqüència la ciutat de Badalona. La democratització perd i l’estandardització i el control social guanya.



No hay comentarios:

Publicar un comentario