Una de les expressions més utilitzades per expressar la frustració és la coneguda, "ningú és profeta a la seva terra", manifesta la dificultat de ser reconegut o comprès. En el cas dels músics de Badalona aquesta expressió està sempre en les seves converses, i il·lustra l'ostracisme que la música i els músics badalonins senten patir. Desplaçats a les cavernes de la marginació cultural i de vegades social, a la Biutiful Badalona, Pepón , incombustible rocker de la ciutat el versiona en un "ningú és músic a Badalona".
Badalona tu dame a mí el camino que necesito, levantar
las manos, la pondremos como un mito en el micro, será mejor que rectifiques
que no es irreverencias con el rem es tu barco el viene a pique. Irreverencias.
La música
acompanya als homes des de temps immemorials, és una conquesta de la
civilització que ha servit per expressar tot tipus d'emocions. Ludwig van
Beethoven va compondre la 9 simfonia com a símbol de llibertat i germanor entre
els homes, utilitzem la música per educar les emocions dels nens, totes les
festes populars tenen les seves pròpies melodies que uneixen coneguts i
estranys, hem descobert els efectes de la musicoteràpia , i fins els militars posen notes musicals per preparar
la guerra. No hi ha emoció humana que no tingui banda sonora, i per comprovar-
ho només n'hi ha prou amb dirigir el nostre pensament als nostres records per
comprovar que la música és allà i posa so a la nostra vida. No som només
lleugeresa, també acords.
La música
expressa emocions i compleix funcions
socials de gran valor, que cultivades
serien de gran benefici social, però com
qualsevol altre tipus d'art també es pot convertir en
mercaderia de consum. Com a mostra,
les emissores de ràdio que només emeten música enllaunada, i els
realitys musicals. Havent observat que ens podríem anar amb la música a un altra banda, centrem-nos de nou al
potencial de la música com a instrument de sociabilització. Tallers musicals,
espais d'actuació per a grups emergents, performances i jams sessions, generen
comunió de sentiments entre músics i públic. Aprendre a tocar uns acords en una
guitarra, fer sonar un calaix flamenc, o expressar les emocions en uns versos
pot canviar per sempre a uns nois l'exclusió urbana per la il·lusió, l'art, o fins
a una professió. El paradoxal és que tota aquesta bondat de la música no és cap
descobriment. Fa dècades que coneixem que la música és utilitzada també per
unir cultures, ajudar en la rehabilitació de persones, o com a programa
terapèutic, però en el dia a dia impera la sordesa dels que governen i tenen la
possibilitat de potenciar tot això i no ho fan, o que fins i tot tracten de
silenciar.
Salen por la tele te saludan adulan el poder de prometer
cosas, después se olvidan, políticos entrenaos en demagogia….Rapgenoma.
La capacitat
subversiva de la música la converteix en anti autoritària i anti totalitària,
això condueix en ocasions a pretendre
baixar el volum. En els anys 60 i 70, van ser els cantautors que van copar
l'espai de de reivindicació i conscienciació social, posteriorment en els 70 i
80 el rock en les seves diverses
modalitats, punk, heavy, hardcore,
etc abanderar l'esperit rebel. En
l'actualitat és el rap i el hip-hop que tunegen popularment la vàlvula
d'escapament a la frustració social.
Badalona ha
estat i és una inesgotable pedrera de músics, en el seu moment hi va haver una
certa aposta institucional impulsada per professionals i polítics amb
sensibilitat, " l'escola de música
moderna i el conservatori " van ser els pilars "el transmusica", i "el badarock" els circuits
socials . Amb el temps la societat
civil va assumir la majoria de les iniciatives musicals " el rock a la sorra "," artistes
del Geni "," els concerts de l'Ateneu "," la música del
dimoni ". Potser entre les més iniciatives més paradigmàtiques van ser
les de; " joves conspiradors
"," la mostra de Rock ", i" la coordinadora de músics de
Badalona ". Amb el temps, i l'excusa de la crisi, el suport a la causa
de la música ha anat en detriment, a poc a poc s'han anat baixant alguns
telons. " El concurs de música de
Badalona ", de la Rotllana després de 14 anys consecutius és
pràcticament l'únic supervivent, junt "a les jornades
contraculturals" de la Mussara, i la iniciativa privada de la sala " Estraperlo ".
En l'actualitat
el nou govern del PP a Badalona sembla que ha decidit proscriure la música
i els músics. Incrementa les quotes en el conservatori, delimita
l'horari dels concerts, fins hores ridícules com abans de la una de la
matinada, treu el suport econòmic i restringeix el suport logístic a les
iniciatives de la societat civil, com posar una tarima o punt de llum. A sobre
el regidor de joventut promet a les entitats i els músics però després ni tan
sols es reuneix amb ells i aquests es consideren menyspreats. Possiblement tot
això succeeix pel caràcter crític dels músics.
Per què no se li poden dictar les lletres i no agrada el que diuen. Per
què no interessa la crítica social a peu de carrer, i perquè s'és socialment
amusic. L'esperit musical de la ciutat
es manté per "els propis músics" amb els seus pocs mitjans i el seu
temps invertit, més les iniciatives d'algunes entitats socials i privades que
mitjançant propostes com " el
concurs de música de Badalona ",
"les jornades contraculturals", i la sala " Estraperlo " tracten de mantenir el
so de fons.
Criatura del asfalto acostumbrada a los obstáculos,
calculo el modo de zafarse de tentáculos, y venzo por momentos, el método es
efímero, y no voy a dejar que fustigue ningún látigo. Welelo. http://www.youtube.com/watch?v=ny8H4TSQycA
Fran, un altre amic
va dir un dia; "som molts més els
joves que ens mou les música, que els que s'agrupen en les joventuts polítiques
de tots els partits de la ciutat" , això és així, i és un potencial
que fins a l'actualitat no ha pres consciència real, però que no vol dir que no
sigui possible. El que sembla més evident és que interessa que continuï tal
qual, i si s'activa, es recorrerà al
divideix i venceràs per desarticular.
Però està
demostrat que la música és com un germen, aquí està, on hagin persones hi haurà
música, i on hi hagi música hi haurà cultura, emocions, sociabilització, i una
arma carregada de futur. Ara més que mai és el moment de tocar un Rock and Roll
o rapejar a la plaça del poble, i que ningú ens pugui aturar.
En estos tiempos de modernidad hay más competencia que calidad, estadística
es lo que hay, se ha cambiado el número por la verdad. Tunavo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario