Translate

sábado, 24 de octubre de 2015

SHOW MUST GO ON! come back to the music, come back to the free!



Avui dissabte 24 d’octubre torna el concurs de musica de Badalona. I ho fa t amb dos significants. Torna de forma successiva, en la seva XVII edició, però també torna, i el que és més important, de la clandestinitat. I ho farà per la porta gran, la del teatre Principal de Badalona.

Fer musica sempre ha estat un acte de rebel·lió  i llibertat. Perquè posar en musica allò que no es pot dir només en paraules és un acte d’inconformisme, de recerca sense límits. El concurs de musica sempre ha estat també això un acte per promoure  rebel·lió i llibertat. Ens hem revelat.

Ens hem revelat, contra la manca de suport a les bandes emergents de la nostra ciutat de Badalona i de tot el món.

Ens hem revelat ,against the music establishment, del negoci de sales que para “guapos y guapas” que volien condicionar l’estil de música només a factors de consum, modes imposades i guanys. De segells discogràfics que malfan les il·lusions de moltes bandes,   i del funcionament piramidal i oligàrquic que ha tingut l’esgae.

Ens hem revelat també,  per la sectarització classista badalonina  palesa en la restricció d’ús dels equipaments dignes de la ciutat per a tothom. Badalona no pot ser una cosa de cognoms i estatus social. També  ens hem revelat pel dret de les “minories” entre cometes, en el món de la musica i la cultura, per tenir no els mateixos Drets que les modes i les majories.

I torno a dir, ens hem revelat perquè és necessari posar musica a tot allò a on les paraules no arriben.

Portar a terme el concurs de musica de Badalona en els últims anys ha estat  una tasca complexa, especialment en aquest moment sociohistòric, a on els serveis socials, l’educació i la cultura no són prioritaris.  Però aquesta nit per la musica emergent es torna a il·luminar una llum que potser ens portarà a un canvi de sensibilitat en aquest Ajuntament de Badalona. Un canvi a on les minories també tinguin Drets, a on s’entengui que la musica és un instrument de socialització pels joves, però que sobre tot és un una eina de present i futur.

Afortunadament hem sobreviscut a les polítiques anti-socials i anti-culturals del partit popular de Badalona, i dels seus tècnics sicaris. El preu no ha estat barat. Potser hem sobreviscut perquè no hem parafrasejat els fets de Primo Levi, quan han volgut tancar els mitjans de comunicació de Badalona, hem estat, quan han degradat l’ensenyament local hem estat, quan han volgut vilipendiar la cultura autòctona hem estat, quan han intentar ofegar la veu del hip hop hem estat, quan han volgut tancar els casals de joves i les entitats associatives hem estat. Ha estat dur, però ara  podem explicar tot , tenim que la responsabilitat de relatar-ho malgrat ens pesi, i no porti records agradables,  perquè també han estat 4 anys de mentires en forma de gota malaia, intentant calar i adormir la consciència de la gent. Però ara toca explicar-ho, explicar tot. Recuperar la memòria a curt plac.

Per últim només en queda donar les gràcies a la gent que ens ha prestat auxili en els moments més difícils, la “Fundació la Roda” , mare nodriza, sense ells no haguessin sobreviscut, en Pepon & Motorhïts, en Fran Calvo & wailers, els Irreverencias, a en David Zapa,  musics compromesos. Però també tots aquells i aquelles musics que se’ls hi ha esvaït els somnis en aquest trànsit pel desert.

Gràcies a TUGSAL per què ha estat des de fa molts anys una empresa fidel al concurs, i per últim, per últim gràcies a la gent de Rotllana, als voluntaris, en especial a Octavio Moreno,  Sergio Ortega, Olga Gascon, Angela D’agostino, Estrella Gil, Abdelahi, Fannette destieu,  Ana Blanco, Irene Monge, Txiki, Albert Navarro, Wellelo, Fernando,  Ferran Amado, Dario Nahuel, Jordi Soriano, Marina Planes, Luisa Baena, i la gent què possiblement he pogut oblidar...

Gràcies a l'actual Ajuntament i a les persones amb la responsabilitat  que han pres la decisió de tornar la dignitat institucional al concurs de musica de Badalona.


Show must go on!